Des d'un punt de vista biològic la por és un esquema adaptatiu, i constitueix un mecanisme de supervivència sorgit per permetre a l'individu respondre davant de situacions adverses amb rapidesa i eficàcia.
Però no volem tractar aquesta por primitiva que és inherent tant en persones com en animals, sinó que volem aprofundir sobre altres tipus de pors. Unes pors que només coneixem els humans i que no tenen els altres animals.
Com deia Arthur Schopenhauer, reconegut filòsof alemany, la gran por de l'home és la soledat. Però a part, els humans tenim innumerables pors: por a la mort, por a no ser feliços, por a no trobar feina...i així podria seguir enumerant una infinitat de pors. Perquè a part d'unes pors generalitzades, cadascú té unes pors o unes altres, ja que la por varia segons la cultura i segons les èpoques i els contextos històrics.
La professora d'història Joanna Bourke, manté que el principal transmissor actual de la por són els mitjans de comunicació de masses, però en tot cas es precisa de la credulitat de la societat perquè el pànic esclati. Un dels casos més recordats és el de la retransmissió de La guerra dels móns per Orson Welles el 1938 que va provocar l'alarma als Estats Units.
Aprofundint amb el que diu la professora Bourke, publicarem algun post relacionat amb alguna conferència o anècdotes de les jornades, que estan tenint lloc els dies 13, 14 i 15 d'aquest mes a la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB) sota el títol “Qui diu por? El tractament de la por en els mitjans de comunicació”.
Però no volem tractar aquesta por primitiva que és inherent tant en persones com en animals, sinó que volem aprofundir sobre altres tipus de pors. Unes pors que només coneixem els humans i que no tenen els altres animals.
Com deia Arthur Schopenhauer, reconegut filòsof alemany, la gran por de l'home és la soledat. Però a part, els humans tenim innumerables pors: por a la mort, por a no ser feliços, por a no trobar feina...i així podria seguir enumerant una infinitat de pors. Perquè a part d'unes pors generalitzades, cadascú té unes pors o unes altres, ja que la por varia segons la cultura i segons les èpoques i els contextos històrics.
La professora d'història Joanna Bourke, manté que el principal transmissor actual de la por són els mitjans de comunicació de masses, però en tot cas es precisa de la credulitat de la societat perquè el pànic esclati. Un dels casos més recordats és el de la retransmissió de La guerra dels móns per Orson Welles el 1938 que va provocar l'alarma als Estats Units.
Aprofundint amb el que diu la professora Bourke, publicarem algun post relacionat amb alguna conferència o anècdotes de les jornades, que estan tenint lloc els dies 13, 14 i 15 d'aquest mes a la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB) sota el títol “Qui diu por? El tractament de la por en els mitjans de comunicació”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario