Avui, durant la conferència Por a la publicitat? Els reguladors tenen la paraula, em pogut gaudir de la participació de José Domingo Gómez Castallo, directo general d'Autocontrol, Josep María Carbonell, director del CAC, i de Ildefonso García-Serena, degà del Col·legi de Publicitaris.
L'acte ha girat entorn les normes que té la publicitat i les males condicions a les que estan sotmesos, doncs són moltes vegades l'ase dels cops, com afirma Domingo Gómez Castallo. La publicitat té la culpa de molts problemes com l'anorèxia, el sobrepés, l'alcoholisme, per això hi ha tantes lleis que la regulen, més de 400 normes a seguir, com a dit el director d'Autocontrol. García-Serena ha ennumerat "10 punyalades i un tret de gràcia" quan ha parlat de la publicitat, i ha dit que la publicitat agrada a tothom, però també que és la víctima quan hi ha algun problema. Ambdòs s'han referit, de forma paral·lela, al cas Dolce&Gabbana, en el que el segon ha defensat que potser era exagerada tota la polèmica i el primer ha dit que considerava normal la polèmica, doncs pel context de violència de gènere que viu Espanya podia ferir sensibilitats.
Finalment ha parlat el director del CAC, que ha analitzat els parlaments dels seus dos predecessors i ha ennumerat moltes de les funcions i el perquè d'algunes decissions d'aquest organisme.
Ignasi Ferrer
L'acte ha girat entorn les normes que té la publicitat i les males condicions a les que estan sotmesos, doncs són moltes vegades l'ase dels cops, com afirma Domingo Gómez Castallo. La publicitat té la culpa de molts problemes com l'anorèxia, el sobrepés, l'alcoholisme, per això hi ha tantes lleis que la regulen, més de 400 normes a seguir, com a dit el director d'Autocontrol. García-Serena ha ennumerat "10 punyalades i un tret de gràcia" quan ha parlat de la publicitat, i ha dit que la publicitat agrada a tothom, però també que és la víctima quan hi ha algun problema. Ambdòs s'han referit, de forma paral·lela, al cas Dolce&Gabbana, en el que el segon ha defensat que potser era exagerada tota la polèmica i el primer ha dit que considerava normal la polèmica, doncs pel context de violència de gènere que viu Espanya podia ferir sensibilitats.
Finalment ha parlat el director del CAC, que ha analitzat els parlaments dels seus dos predecessors i ha ennumerat moltes de les funcions i el perquè d'algunes decissions d'aquest organisme.
Ignasi Ferrer
1 comentario:
Tots hem vist algun cop a la televisió algun anunci referent a la inutilitat del sexe masculí. Allunyant-me ara de la condició o gènere sexual que em pertoca, recordo una campanya d’una marca de cafè que tenia com a eslògan “enhorabuena hombres, ya podéis hacer dos cosas a la vez”. La història es repeteix una vegada més, però no les conseqüències. Entre el col•lectiu femení, existeix la tendència d’extrapolar totes les pors, inquietuds i desigualtats reals a contextos que no tenen res en comú. Un publicista pot crear un gran nombre d’espots mostrant la ja esmentada inutilitat del sexe masculí, però pobre d’ell que ho faci a l’inrevés. Sincerament, no es tracta ben bé de fer les coses d’una manera o altra, d’enfocar-les cap aquí o cap allà, sinó que, en paraules d’experts, tan sols un 50% d’un anunci és intenció del que parla; la resta, sol ser projecció del que escolta.
Publicar un comentario