Com es diu en castellà, "lo prometido es deuda". Així doncs, us mostro la fotografia on el Carles Sentís m'està dedicant el seu llibre. El fotògraf, el senyor Adrià Lloch, no tindrà massa futur tot i estar cursant l'assignatura de fotografia. Tot i així, com a futur professional del periodisme -esperem- qui sap la importància, rellevància o transcendència que pot arribar a tenir aquesta imatge:
Pel que fa al llibre, podem dir que és una obra molt esperada des de fa temps. Les memòries de Carles Sentís, periodista que, als 94 anys, continua observant el món i explicant-lo amb un llenguatge precís i una magistral capacitat informativa.
El títol que ell ha triat, Memòries d'un espectador, és una autodefinició perfecta, i el fet excepcional és que Sentís s'ha mirat el món -tan divers i tan canviant- al llarg de tota una llrga vida. Aquesta experiència sense precedents abasta en aquest primer volum fins l'any 1950, i l'autor ha comptat amb la col·laboració sol·lícita del també periodista Xavi Ayén.
Conseller del govern de Lluís Companys, exiliat, treballant per a Cambó -Sentís analitza aquí des de dins i amb detalls significatius, la conjura monàrquica durant la guerra civil, sovint criticada... Però Sentís no ha viscut només la política més pròxima. Va ser l'únic periodista català convidat per De Gaulle per seguir la seva campanya africana i també l'únic present al procés de Nuremberg. Va informar sobre la constitució de l'ONU iva exercir de corresponsal a París i a Nova York.
Sentís és un gran retratista de personatges -tan diversos com Josephine Baker, Truman, Josep Pla, Sagarra, Simenon- i un suggestiu recreador d'ambients. Si s'hi afegeix que aquest volum de memòries inclou, a més de fotografies, una reveladora correspondència, fins ara inèdita, l'interès d'aquest llibre evident i sorprendrà molts lectors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario