www: Per tal que els ordinadors diferents que, en molts casos no són compatibles, puguin bescanviar informació i interpretar-la correctament, ha estat necessari inventar un sistema especial, conegut amb el nom de World Wide Web, que es podria traduir amb el nom de xarxa d’extensió mundial, i que és reconegut amb les sigles WWW o W3.
Abans que aparegués el sistema WWW, per posar-se en contacte amb un ordinador que no fos compatible, calia emprar certes instruccions del sistema operatiu Unix. Actualment, únicament és necessari amb el WWW indicar amb el ratolí quina informació es vol transmetre o rebre. Per tant, els usuaris inexperts en informàtica, que desconeixen el sistema operatiu Unix, han vist enormement més fàcil la tasca de comunicar-se amb altres ordinadors a través del fil telefònic, gràcies al WWW.
El nucli fonamental del sistema WWW és un tipus especial de document, anomenat hipertext, que permet, entre d’altres coses, utilitzar successivament diversos serveis dels que ofereix Internet al llarg de la trucada telefònica. L’hipertext conté zones especials, que generalment apareixen ressaltades en un altre color a la pantalla. Quan premem amb el ratolí una d’aquestes zones, ens traslladarem a un altre document que pot estar en el mateix ordinador servidor, en un altre, situat en un altre país o fins i tot en un altre continent. Així, és comprensible que l’hipertext hagi representat una autèntica revolució, multiplicant enormement les possibilitats que persones que visquin en punts geogràfics molt allunyat puguin intercanviar fàcilment informació.
Abans que aparegués el sistema WWW, per posar-se en contacte amb un ordinador que no fos compatible, calia emprar certes instruccions del sistema operatiu Unix. Actualment, únicament és necessari amb el WWW indicar amb el ratolí quina informació es vol transmetre o rebre. Per tant, els usuaris inexperts en informàtica, que desconeixen el sistema operatiu Unix, han vist enormement més fàcil la tasca de comunicar-se amb altres ordinadors a través del fil telefònic, gràcies al WWW.
El nucli fonamental del sistema WWW és un tipus especial de document, anomenat hipertext, que permet, entre d’altres coses, utilitzar successivament diversos serveis dels que ofereix Internet al llarg de la trucada telefònica. L’hipertext conté zones especials, que generalment apareixen ressaltades en un altre color a la pantalla. Quan premem amb el ratolí una d’aquestes zones, ens traslladarem a un altre document que pot estar en el mateix ordinador servidor, en un altre, situat en un altre país o fins i tot en un altre continent. Així, és comprensible que l’hipertext hagi representat una autèntica revolució, multiplicant enormement les possibilitats que persones que visquin en punts geogràfics molt allunyat puguin intercanviar fàcilment informació.
hipervincle o link: Un hipervincle és una referència a un document d'hipertext o a qualsevol altre recurs. Com a tal és similar a una citació literària. Combinat amb una xarxa de dades i un protocol d'accés adient, un ordinador pot obtenir el recurs referenciat.
Els hipervincles són part dels fonaments de la World Wide Web creada per Tim Berners-Lee. Hi ha moltes formes de mostrar hipervincles en una pàgina web, una de les més comunes és encastar-los en el text. Aquest vincles s'especifiquen dins d'un document HTML.
